Comienza a leer

Iniciar sesión con Entreescritores

¿Has olvidado tu clave?

Crear una cuenta nueva

Libros publicados

RELATARI CAÒTIC

RELATARI CAÒTIC

22-06-2021

Contemporánea cuento o relato

  • Estrella llena
  • Estrella llena
  • Estrella llena
  • Estrella llena
  • Estrella vacía
2
  • Estrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vacia  1
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llena  1

Quan tots i cadascun de nosaltres

siguem plugim

tots plegats serem diluvi.

Quan tots i cadascun de nosaltres

siguem oratge

tots plegats serem ventada.

Quan tos i cadasacun de nosaltres

siguem moviment,

aleshores tots plegats

esdevindrem terratrèmol.

 

Antoni Garcia Iranzo 2021

Leer primer capítulo

 

Primer capítulo

DIRHAM, DIRHAM

Aquell mocós devia de tenir sis o set anys com a màxim i ja ens havia pres la mida a nosaltres tres,

un grupet d´amics de Barcelona que superàvem ja de sobres els trenta anys!

Havíem decidit fer un viatjet al Marroc i allà ens hi estàvem, amb la sensació constant que va ser

una mala decisió, perquè aquell any hi havien hagut alguns atemptats dirigits a turistes.

El fet és que en aquell moment teníem habitació a una pensió anomenada Hotel Marrakech, a Chaouen,

en ple Riff i aquell nano sabia perfectament a quina hora entràvem i a quina hora sortíem de la pensió.

I sabia tot això amb l´única finalitat de trobar-se amb nosaltres, parar la mà constantment i entonar la

cantarella del dirham, “ dirham, dame dirham”!

Aquella tarda era grisa, ennuvolada i trista, però vam sortir a fer una cerveseta a uns jardinets que hi havia

no pas massa lluny de la pensió, un de nosaltres va decidir que ja no hi havia més dirhams pel xiquet, que ja

n´hi havia prou, que no li donaria cap diner més ja a aquell nen tan simpàtic però tan cabut que ens

esperava sempre.

El xiquet sembla que ho va acceptar i va marxar ben tranquil·lament.

Vàrem fer una cerveseta, un mos, i tranquil·lament ens vam tornar cap a l´habitació.

A la tornada ens estava esperant de nou, incombustible, a la porta de la pensió amb una bossa

de pipes a la mà. agitant-la i cridant:

   - Dirham, dirham per pipes, per pipes!!!

Els camins del Senyor devien ser inescrutables també

per aquells paratges perquè els valors de la compassió i

l´empatia envers el pròxim va causar un efecte fulminant dins la consciència d´aquell que només

feia una estona estava tan fermament decidit a no donar un un sol dirham més.

Així doncs, li vam tornar a donar unes monedetes al noiet però, aquest cop, amb la promesa

que ja eren les últimes quer li donavem i que no ens seguís més.

El xic va assentir amb el cap, va agafar les monedes i se´n va anar, tot perfecte!

Però uns segons més tard se´ns van posar els ulls com a plats voladors quan vam veure

que l´inefable rei del dirham s´atansava cap el quiosquer de pipes, li donava les pipes

i arrencava a córrer amb els dinerons com si no hi hagués món.

 


Comentarios

Te puede interesar