1- On som.
Un regalim de sang seca havia dibuixat la seva empremta macabra al baixant de la pota de la taula, creant el que podria semblar una versió gore d’alguna obra de Gaudí o la creació fallida d’un artista postmodern.
La conjunció d’estiu i mosques havia, però, permès que la natura feu d’artífex d’un art més vitalista, reflectit en el moviment de les larves blanques que cobrien per desenes una carn ja massa passada.
R. partí dos dies abans a la cerca d’aquella oportunitat que requeria la seva presència a una ciutat quasi estrangera del sud, oblidant per complet el desgavell que suposaria deixar la carn en aquelles condicions, però, inevitablement atrafegada i empesa per l’optimisme de l’instant. No era fàcil ser jove en un temps en que els pressupòsits afegits a algú de 22 anys havien passat d’esser pensat com alegre, vital, fort i amb esperança de futur, a no més que un nombre d’una de les dues úniques llistes possibles, la d’aturats o la d’empleats, que repartien homogènia i acuradament al conjunt del jovent del país, per a satisfacció i vergonya dels diferents grups polítics.
Cansada pels dos jorns de viatge i la multiplicitat d’entrevistes, test psicotècnics, paraules hipòcrites i mirades intimidadores d’aquells companys de llista, en arribar a casa, ni tan sols s’immutà per l’olor a podrit que amarava l’apartament.
Els companys de pis, el Manel i la Mònica, tampoc no hi eren. Més afortunats que la R., havien aconseguit finançament per a continuar una vida acadèmica que els situava a una incipient classe social de pseudo-erudits d’elit, essent que ara es podien permetre el gaudir d’unes merescudes vacances amb la família.
El Manel i la Mónica, com temps ençà podria haver estat la R., formaven part d’aquells joves dels quals ja no s’esperava que aixequessin el país, sinó que es formessin estrictament seguint el programa de necessitats dels països agermanats, a on algun dia es pressuposava que emigrarien. Era tal aquesta veritat que moltes universitats havien afegit crèdits d’idiomes a les carreres tècniques per tal de donar una formació completa i adaptada als temps actuals. Temps de canvis. Temps d’incerteses. Temps d’enemics espectrals. En aquests temps, som ara.
