Lectores

El llibre dedicat a les sopes mereix, com la resta de publicats sobre cuina, un excel·lent. Sóc molt d'escudelles i potatges, així que he llegit i rellegit aquest capítol perquè a part de satisfer la relació cervell-estómac porta algunes receptes que són habituals a la cuina de casa meva. Molt interessant també l'apartat amb el que s'inicia el llibre titulat -Com es van inventar les sopes-, tot i que no puc imaginar-me els caldos dels pobles antics elaborats amb sang fins aconseguir un líquid negre... prefereixo una Escudella i carn d'olla actual, malgrat el colesterol que pugui aportar.

"Ocho robos y un escocés" me parece una obra bien escrita, con interesantes toques históricos -aunque someros- y matices lingüísticos chocantes, lo cual no es de extrañar saliendo de la boca de un personaje que se paseó por Centroamérica hasta la cuarentena.
La trama huye de lo clásico, pero se muestra subyacente a lo largo de los capítulos: no es una novela que siga la clásica estructura ?exposición/ nudo/ desarrollo y resolución?. Los robos, actos que se suponen que han de ser motivo de suspense, se dan a conocer sin demasiado convencimiento, como algo tan natural que no crea tensión ni incertidumbre en el lector pero si mucha curiosidad. El punto de vista, centrado en más de un personaje (raramente omnisciente), se da en el cambio de capítulo o escena (*** *** ***), lo cual permite que el lector no se confunda (o por lo menos esté alerta al cambio).
Si he entendido bien, el relato ?real? sucede durante tres días de junio en el trancurso de los cuales los personajes apenas se mueven de sus habitáculos, o poco más, encargándose el flash-back de trasladarnos a su pasado y darnos a conocer así sus tremendas obsesiones, como bien dice Núria.
En especial me han encantado los personajes de los mellizos (me han recordado a Zipi y Zape), Lucrecia (el que mas peso tiene en la novela a mi entender) y Florent le Belle, aunque las Hermanas Clarabuch Collell no se quedan cortas. Delirante resulta la niña Alicia.
El encuentro en el balneario entre el agente Cadenas y James Bond me ha parecido muy jocoso, lo más seguro porque algunos datos me resultan muy cercanos.
Veo acertado el haber incluido la relación de personajes y la filmografía de Sean Connery al final del libro, personalmente estos datos me han servido de mucho para no perderme durante la lectura. Curiosos son también los ensamblajes de los personajes de la novela con los de ficción protagonizados por el célebre actor escocés, un repaso a su filmografía en toda regla.
En resumen: me ha parecido una novela torbellino, diferente, algo alocada, pero me ha gustado mucho.

Què dir sobre aquest llibre que no hagi afirmar ja amb la resta d'aquesta col·lecció?
Trobo el contingut de "GUST per la CUINA de la mama" molt vigent malgrat parlar d'un tema tan comú. La idea d'explicar prèviament sobre l'aliment en qüestió et predisposa d'alguna manera a plantejar-te la lectura del llibre com si es tractés d'una novel·la: de principi a fi.
L'apartat dedicat al marisc el trobo interessantíssim. Ara toca esperar el següent volum.

No puc només que fer bons comentaris als teus llibres de cuina. De "Les postres" m'ha interessat moltíssim el punt que titules "El llarg i dolç camí de les postres", un repàs a la tradició i a la creativitat des de que es van inventar les farinetes...
La distribució per tipus (xocolata, làctics, tradicionals, etc.) simplifica molt la recerca de les receptes. Un plaer molt dolç.

Una vegada més un dels teus llibres de cuina m'ha semblat curt de llegir. Aquest criteri teu d'explicar moltes coses sobre el producte (en aquest cas la pasta) abans de la presentació de receptes el trobo molt encertat, no tots els llibres similars opten per aquest model. Enhorabona Núria, segueix així.

Crec que la teva col·lecció de cuina promet molt Núria, al menys jo m'ho passo bé llegint els llibres publicats fins ara. Segueix escrivint i ¡sobretot! compartint amb els lectors tan agradable i didàctica lectura. Espero el tercer volum.

Durant uns dies el teu llibre ha estat la meva bíblia, gens d?estranyar tenint en compte que la cuina és una de les meves passions de jubilat. Així doncs, em resta esperar com candeletes els volums que vas dir de pujar d?agost a desembre. Gràcies per la teva generositat en compartir-los.

La autora demuestra, con su espontánea poesía, cómo dicisiete sílabas son capaces de expresar tantas sensaciones a pesar de ser fruto de la simple intuición. El haiku no te hace pensar, simplemente te golpea el alma, ¡y como!
Me parece muy pertinente la explicación inicial para los que ignoramos todo lo referente a la poesia japonesa. A partir de ahora cuando me hablen de haykus ya no me sonará a "chino" (por japonés).
Recomiendo la lectura de este libro a los amigos de www.entreescritores.com

Potser perquè vaig viure l?actualitat dels personatges en el seu moment ¿hem de dir reals, o imaginaris? la història m?ha resultat propera i entranyable.
El llibre el catalogaria més aviat de divertimento literari, molt ben tramat, tot i tractant-se d?una història ?casolana?, amb un llenguatge molt acurat i una concepció temporal molt aconseguida.
M?ha agradat també el format, el tipus de lletra i els dibuixos, encara que a aquests darrers els hi trobo a faltar una mica de uniformitat pel que fa a la seva concepció global.
En resum: un llibre per recomanar.