Descarga gratis 10 libros

y consigue premios y promociones exclusivas

Regístrate

Comienza a leer

Iniciar sesión con Entreescritores

¿Has olvidado tu clave?

Crear una cuenta nueva

Libros publicados

És que jo sóc el kamikaze japonès

És que jo sóc el kamikaze japonès

31-03-2017

Contemporánea novela

  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
1
  • Estrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llena  1

El 11 de setembre de 2001 Bin Laden va crear l'acte terrorista més important en el segle que estem vivint. Però hi ha molts detalls d'aquell dia que no s'han explicat. Aquest llibre recull com jo vaig participar en aquesta tragèdia. Diuen que sóc esquizofrènic i diuen que el què vaig viure no és real i jo estic convençut que si és real però ningú em creu. Per explicar-vos aquell dia us explico primer la meva vida i ja veureu que hi ha molts aspectes que estan relacionats.

Leer primer capítulo

 

Primer capítulo

 

 

És que jo sóc el kamikaze japonès

 

Autor: David Castells Angelet

1ª publicació en català: març 2017

 

INTRODUCCIÓ

 

Primer de tot vull deixar clar que la pena que sento per les víctimes del 11 de setembre a les torres bessones, en l’avió estrallat i en el pentàgon és igual de dolorosa pel què sento per les víctimes Palestines en l’última guerra que va haver. Em refereixo que veig igual de dimoni el Bin Laden com el Netanyahu. Si vosaltres no veieu el mateix que jo és perquè sou uns ignorants i us enganyeu a vosaltres mateixos perquè és la postura més còmode. Com podeu exclamar al cel per conèixer el Bin Laden i en canvi com putas que sou li doneu la mà al Netanyahu. Aquesta hipocresia pot enfonsar el món fills de puta!!!!!! Perquè la persona senzilla veu el mateix que jo, a dos assassins. I fins que no us adoneu que les persones senzilles manen el  món vosaltres sempre estareu com marionetes d’una realitat que només veieu vosaltres, esteu sols, polítics de merda i sou molt vulnerables per culpa de la vostra debilitat i falta de caràcter. I sabeu una cosa? Pues que Déu no és tonto, de veritat, creieu-me, us estic fent un favor.

 

I perquè parlaré del 11 de setembre? Pues perquè en aquesta tragèdia vaig ser jo que d’alguna forma vaig participar. No oblideu que aquesta història jo l’he viscuda, ha existit en mi, no és producte de la meva imaginació, serà producte de la meva memòria i no només això, prometo davant de Déu que el que explicaré és la veritat, hi haurà coses que m’hagi oblidat o que no vulgui dir però tot ho escrit serà veritat, i flipareu! A vegades és difícil dir la veritat i despullar-me davant vostre però no us preocupeu si em sento més petit o avergonyit, estic acostumat a sentir sensacions no ideals, sóc un ser humà com vosaltres i com vosaltres jo també a vegades he estat indigne del què vol dir ser: ser humà. I aquí hi ha un tema que m’estendré en el futur. Què vol dir ser humà? Com ho definim? És important saber-ho perquè estem en un sistema que ha de obeir el ser humà. Aquest sistema només serà vàlid si representa el ser humà. O sigui si volem saber com ha de ser el sistema el què hem de fer és mirar-nos a nosaltres mateixos. I un consell per saber navegar una mica és que la gran majoria de tots els sers humans aquí a la Terra reflecteixen el mateix, vull dir, que serà fàcil trobar les majories. Si observem una ànima ens trobarem un huracà únic, no hi ha dos iguals, però aquest huracà està endinsat en una realitat que és igual per totes les ànimes i és aquesta realitat el què ens uneix. No hi ha dos ànimes iguals però si estem units per essència. Si trobem aquesta essència trobem el sistema per tots. Ah... siiii! Per tots. Senyors si som sincers amb nosaltres mateixos hem de reconèixer que en la actualitat una persona del primer món té moltes més possibilitats de trobar la seva felicitat que una persona del tercer món. I no oblideu que el dret a la felicitat el dóna Déu i és Ell que vol la felicitat per quasi tothom. Perquè? Pues perquè així aquest planeta es convertirà en una residència de pau i felicitat pels seus viatgers, per les seves ànimes, serà un racó de Déu, enteneu? El cel amics meus. Em refereixo que en canvi de esperar a morir-nos per anar al cel perquè no el fem aquí abans i abans podem seguir disfrutant de la nostra eternitat?

 

En aquest llibre trobareu totes les claus que van provocar el desastre. Haureu d’entrar a la meva ment per explicar-vos ho i això si que faré servir la imaginació, la ment és un univers ple de dimensions diferents i estan separats de la dimensió realitat per tant quan us mostri la meva ment hi haurà pintures abstractes que és possible que no entengueu del tot, ho sento però el artista és limitat... A mi m’agradaria ser tant bon escriptor com arribar el punt de poder mostrar-vos la meva ànima tal i com és, nua, és el què crec que Déu li agrada de mi, pues penso que vosaltres podeu tenir el mateix gust com Ell. Tot el què no és ànima si us plau oblideu-lo ho més ràpid possible, ai.. Déu meu...

 

Parlant d’aquestes dimensions en la ment, jo, per supervivència m’he creat diferents dimensions al cervell. Perquè? Pues per evitar el dolor infinit per exemple. En la meva ment hi ha habitacions que hi ha el dolor infinit i jo entro a vegades però no em puc quedar perquè sinó no veuria el dia i Déu vol que sigui feliç. Sabeu què vol dir això? Segur? Déu vol que sigui feliç, Déu vol que siguem feliços. Doncs una de les meves responsabilitats en la vida és ser feliç perquè així el faig feliç a Ell. Enteneu? I quan entro en un grup sé que una de les meves responsabilitats és que el grup sigui feliç, i fíjate tu, si aconsegueixes això és aleshores que treus el millor rendiment del grup. No és només per amor que vull que sigueu feliços és també perquè vull el millor de vosaltres!!!!! I hi ha moltes persones en el món que estan sota la tirania de la ignorància i són matxacades per exprimir el màxim els seus beneficis. Pues és una tàctica dolenta per trobar beneficis us ho asseguro. Els líders han de ser els primers en preocupar-se per la felicitat del grup però això no només passa pel líder, tots els components del grup també ho han de fer perquè així s’entén la unió. La diferència és que el líder té uns sensors, una llibertat i una perspectiva diferents als que pot tenir una persona concentrada en un laboratori de química per exemple. Si, la idea d’una empresa és guanyar beneficis però perquè no canviem d’objectiu prioritari i posem la primera meta és arribar a la felicitat del grup, de l’empresa i no us preocupeu que els beneficis vindran.

 

 Parlo molt de Déu ja que és la relació que tinc amb Ell que ha provocat tantes casualitats que després entendreu. Si, tinc una relació íntima amb Déu, jo sol, he fet el meu propi camí a Ell i sabeu què? Pues l’he trobat sempre. Potser no us ho creieu ara, després de llegir aquest llibre ja veurem. La història que us explicaré podria omplir-la de mil detalls que em mostraven la seva presència però aquests detalls són massa íntims per ser escrits, no els entendríeu, formen part d’un altre món, no sóc tant bon escriptor com per descriure un petó de Déu per exemple. Jo crec que després de la meva vida que us explicaré en aquest llibre veureu que jo m’he creat un vas infinit en el meu cor per absorbir tota la tristesa de la meva existència i Déu ho veu des de fa temps ja i la veritat és que em mima molt...

 

I per explicar bé tot primer m’heu de conèixer. Heu d’entendre la meva vida per entendre què va passar el 11 de setembre. La meva vida és impossible de pintar en un quadro, ni ho intento, però la relació de mi amb aquell dia m’obliga a mostrar-vos certes pinzellades del meu passat. La veritat és que no he estat molt feliç a pesar d’haver-ho buscat sempre. Ara estic bé però amb el mateix cansament infinit que vaig adquirir aquell dia, aquest cansament té la putada que no se’n va mai, per això és infinit. El camí que fem en la vida no depèn només de nosaltres mateixos, depenem de les circumstàncies que moltes vegades no controlem però igualment no tenim més remei que rendir-nos. I jo en la meva vida he hagut de rendir-me infinitat de vegades,  he perdut moltes batalles, sempre he estat vençut i fins i tot m’he enamorat d’aquesta derrota perquè segueixo estimant-me a mi mateix encara que sigui el últim de la fila, encara que sigui el allunyat.

 

 

 

Però abans de començar explicant la meva vida escriuré directament a les víctimes vives o mortes del 11 de setembre i els hi dic que jo tinc la culpa existencial d’aquell dia, si jo no hagués existit potser la humanitat s’hagués estalviat la desgràcia. Però Déu va voler que jo existís i això és un fet que jo no entenc, a veure si vosaltres desenredeu el misteri.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dimensió 11 de setembre, porta 4

 

Hola jo sóc el David i puc viatjar a moltes dimensions diferents assentat en el sofà perquè observo la meva ment, observo els pensaments que entren en una habitació ple de portes. Una d’aquestes portes et porta a la dimensió del 11 de setembre, és la porta 4. I ara entro per mostrar-vos què i qui hi ha en aquesta dimensió. Però primer us aviso que en totes les portes que entro sempre hi ha Déu, si no hi és jo no vull entrar, en realitat jo sóc un covard i tinc raons per saber que hi ha dimensions amb molts precipicis i si no hi ha el qui em protegeix, jo passo...

Ah si, la dimensió del 11 de setembre. Obro la porta i entro en una habitació on hi ha una cadira al mig i una corda que està lligada a la porta i que arriba a la cadira. Jo ja conec aquesta dimensió i us explico, la corda és perquè jo sàpiga sortir per la porta quan el dolor és insuportable, el primer cop que vaig anar a aquesta dimensió la corda no hi era i si no fos per Déu jo hagués mort. Bueno, segueixo, al veure la cadira jo m’assento i començo a sentir un silenci absolut, sento el meu respirar i de repent se’n va la claredat i estic a fosques amb una única llum que em mostra que Déu està davant meu i em mira, com quasi sempre em fa un somriure però no em diu re. Passen uns minuts i poc a poc tinc la sensació que estic en un espai obert, fins i tot sento una mica de vent que refresca la meva cara. I és aleshores que comença el dolor i escolto unes veus que m’envolten.

És que a mi m’estimaven!!!!

És que jo els estimava!!!!!

I jo baixo el cap i començo a plorar i començo a demanar perdó... Ho sento...

Per això utilitzes la teva intel·ligència? Ho sento...

Però és que a sobre te’n fots!!! Ho sento... És que no puc estar en aquesta dimensió tot el dia i vaig a dimensions on jo sóc el diable també, i sóc molt convincent... Ho sento...

Però com és que Ell t’estima? Jo no ho entenc tampoc...

Aleshores aixeco el cap per mirar-lo i buscar la seva resposta però ara el somriure em fa mal perquè estic avergonyit de mi, de la meva misèria i començo a sentir un dolor molt fort i agut i torno a baixar el cap i ploro. La situació és angoixant i és aleshores que sento que algú em besa a la nuca i no és Déu. I és quan no entenc re, no sé qui ha estat i no sé si tornaré a sentir tanta pau en la meva vida i ploro i ploro. Passen uns minuts i jo tremolant sento el dolor infinit, quasi inconscient noto  la mà de Déu que apreta la meva de forma suau però amb suficient fermesa perquè jo noti la corda entre les meves mans i és aleshores que sé que he de marxar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dimensió Jesucrist, Porta 3

 

Quan estic fora em noto suat, tinc els cabells mullats i el cor em batega a mil. Necessito un descans i és aleshores que entro a la porta 3, que és la dimensió on està Jesucrist. Entro per la porta i m’assento a la sorra. En aquesta dimensió estic en un desert amb horitzons per totes bandes. Jesucrist està al meu costat i em pregunta: David si saps que hi ha dolor infinit a la porta 4 perquè vas tant sovint? I jo li responc: En la porta 4 aprenc moltes coses i saps que jo encara tinc que aprendre molt per aconseguir el què vull aconseguir. Porto tota la vida aprenent per un dia poder fer. I Jesucrist em mira, somriu i em diu. I tu què has fet per tenir tantes dimensions?. I jo li responc, bueno jo crec que ho més important que he fet per ara és baixar-me els pantalons. Osti tu, respon Jesucrist, aquesta si que és bona, i graciosa per com pensa Déu no creus? I jo li responc, si, si jo també al·lucino per un tubo.

 

Ens passem uns minuts en silenci observant l’entorn i Jesucrist em torna a fer una pregunta, David tu tens por de morir? I jo el responc. Si tinc por, jo crec que aquesta por la tenim tots els sers vius, les plantes volen viure i els animals també tenen por a morir, la vida no vol morir, un mosquit no vol morir i és un mosquit, vull dir que la seva vida és molt miserable, no creus? Però ell vol seguir vivint com a mosquit. I a mi m’agradaria morir quan ho decideixi Déu perquè així Ell serà feliç però crec que tinc moltes possibilitats de ferir-lo en aquest aspecte. La meva sinceritat és perillosa en el món de la dimensió realitat també. Però no passa re, tu i jo sabem que la època Terra és només un trajecte del camí.

 

Bé, i tu Jesucrist on t’agradaria aterrar en la pròxima vida? Tens un planeta preferit? I Jesucrist em respon, a mi m’agradaria tornar a la Terra, no sé, tinc il·lusió de saber com estan. I jo li responc, bé, la veritat és que depèn de on aterris exactament et pots trobar una sorpresa desagradable perquè hi ha molts llocs sense harmonia en aquesta Terra per desgràcia. Crec que no t’agradaria tornar, sincerament, s’han inventat moltes coses però estan perdent la identitat, no saben cap a on anar, busquen a fora el què haurien de trobar a dintre. No sé, si divagués una mica més et diria que hi ha planetes més atractius que la Terra però si acceptes la selva tu mateix.

 

Bé, Jesucrist, jo he de marxar que avui tinc un dia estressant. Ja, ja em respon Jesucrist, crec que dels dos tu ets el més relaxat. I jo li responc, és que jo sóc  dels dos  el més dèbil i necessito cuidados.

 

 


5% de descuento para los lectores de entreescritores.com en casadelibro

5% de descuento para los lectores de entreescritores.com en casadelibro

Comentarios

Te puede interesar