Descarga gratis 10 libros

y consigue premios y promociones exclusivas

Regístrate

Comienza a leer

Iniciar sesión con Entreescritores

¿Has olvidado tu clave?

Crear una cuenta nueva

Libros publicados

La guerra de l'avi

La guerra de l'avi

01-08-2013

Juvenil/Infantil novela

  • Estrella llena
  • Estrella llena
  • Estrella llena
  • Estrella llena
  • Media estrella
15
  • Estrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vacia  2
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vacia  4
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llena  9

   Mejor novela en catalán 2014

"La guerra de l'avi" es un relato que explica en voz de un adolescente, Miquel, el descubrimiento de la barbarie que supuso una guerra civil, en concreto la Guerra Civil Española, entre 1936 y 1939.

La novela narra, a través de las investigaciones y descubrimientos que va efectuando Miquel, la historia de dos jóvenes de Palamós -de muy distinta abstracción social- reclutados obligatoriamente en el verano de 1936 por el ejército republicano, y enamorados de la misma mujer. Uno de los dos desertará al bando nacional desde el frente de Aragón y el destino les volverá a unir acabada la guerra en la Francia ocupada por el ejército alemán, cuando el desertor se ha convertido en un alto funcionario de los servicios secretos de la España vencedora de la Guerra.

Miquel, que quiere saber los orígenes de su familia, descubre en la biblioteca de Palamós, y por puro azar, un diario manuscrito que acaba conduciéndole a Inglaterra y Francia en un deseo irreflenable de enfrentarse a la verdad.

 

ENTREVISTAS:

La novela negra se adecua a los momentos de crisis económica y de valores que estamos viviendo.

 

Leer primer capítulo

 

Primer capítulo

En una trinxera en algun lloc als voltants del poble de Belchite, divendres 3 de setembre de 1937. Carta d’en Miquel Alsina a la Mercè Capdevila

Quan llegeixis aquestes ratlles, si és que mai t’arriben, és probable que jo ja sigui mort, i que aquesta sigui l’última carta que t’escric. Aquest matí de dissabte hi ha per fi una moment de tranquil·litat després de quatre dies de trets i morts. Fins i tot sembla que m’ha passat el mal de cap. Aquesta guerra…això no va gens bé. En pressentir que el final s’acosta he decidit tornar-te a escriure. Passi el que passi, vull que sàpigues que els meus darrers pensaments hauran estat per tu. Des que vàrem sortir d’Osca per anar cap a Casp que la situació no ha fet més que anar a pitjor. Recordes que et vaig explicar que a Osca la nostra companyia va quedar envoltada de tropes nacionals i que vam estar dos dies atrinxerats al cementiri, al costat de les tombes dels capitans García i Galán? Des d’aquella carnisseria que encara no hi sento bé. Un soroll agut com un xiulet, persistent i feixuc, em recorda que sóc viu de miracle. Després que només d’arribar a la ciutat una bomba de morter esbudellés al meu costat en Joan Masdéu, vaig acabar de prendre consciència que l’horror té forma, nom i cognom. Fins fa sis mesos mai no havia vist una persona morta i ara la mort ha esdevingut un fet quotidià. Mengem amb la mort, dormim amb la mort, hi convivim. I el més greu de tot plegat és que t’hi acabes familiaritzant, fins agafar-hi pell morta.

He vist coses Mercè que ni en tres vides m’hagués pogut imaginar. Si mai tinc la sort de tornar-te a veure, potser no em podràs perdonar. He hagut de matar. Ho he fet perquè es tractava de matar o morir. Compartir-ho amb tu, confessar-t’ho, m’alliberà en part d’un pes que m’oprimeix el pit des de fa setmanes. Vaig veure l’home al que li acabava de disparar caure a cent cinquanta metres al meu davant després del meu tret que li va esberlar el cap. Ho vaig haver de fer. Era o ell o jo. Portava una bomba de mà i ja n’havia tret l’anella de seguretat. Després del meu tret, la bomba li va caure al damunt i el va acabar de rebentar. Encara sóc viu, aquesta vegada he tingut sort, si és que d’això se’n pot dir tenir sort. No entenc gaire res d’aquesta maleïda guerra, però tinc prou llums com per veure que el nostre bàndol és com una casa de barrets, i això que suposadament som els bons o això no paren de repetir-nos els comandaments. Aquí tothom dona ordres i ningú no creu. Hi ha els del PSUC, els milicians del POUM, els soldats de lleva com jo, els capitans professionals de l’Exèrcit Republicà, els comissaris polítics –que tot lo dia parlen de la sagrada Revolució Russa- i per acabar-ho d’adobar els de les Brigades Internacionals, que aquí els diuen els British i els Lincoln…Un pastifer.

Suposo que ja us haurà arribat, perquè les males notícies es propaguen com la pesta. Al cementiri d’Osca no només va morir en Joan. En Pitu, en Manel i Jaume també hi van deixar la pell. Fixa’t que n’és de cruel el destí. La guerra ha delmat la nostra colla de cacera. Quatre dels vuit joves de la colla han mort en menys d’un mes. Si en tens ocasió i t’hi veus amb cor, digues als pares de tots que van morir amb dignitat, com herois, encara que entre tu i jo, la mort els va enganxar per sorpresa i els va caure al damunt. En aquesta maleïda guerra la mort t’atrapa de forma més aviat poc èpica, t’ho ben asseguro. No hi ha herois, només supervivents. Sobreviure cada dia és la més gran de les heroïcitats.

I ara que escric d’això, vull que sàpigues que en Mingo Sansó em sembla que en porta alguna de cap. Diria que té ganes de desertar. Sé que t’ha escrit perquè el vaig enxampar fa uns dies i no va tenir més remei que confessar-me que la carta era per tu. No es que darrerament fóssim gaire amics, ho saps prou bé, però s vegades les desgràcies uneixen els companys de viatge. En fi, estic segur que a Osca ja se’n volia anar, però el comissari que és gat vell no li treia els ulls del cim, a ell i a alguns d’altres també sospitosos de no ser prou “fidels” a la causa. Aquí a Belchite és diferent perquè la línia de front és molt gran i a la nit no es pot vigilar tot. Doncs bé, en Mingo deia que tenia parents a Saragossa i que ja n’estava tip d’aquesta guerra. Com si fos l’únic! Qui sap, potser ell ho aconseguirà i a mi m’enterraran aquí. No li vull cap mal. Desitjo que tingui sort perquè si fot el camp i l’enxampen, el capità i el comissari li faran un judici d’estar per casa i li fotran un parell de trets al clatell sense cap contemplació. Per aquestes latituds la deserció és pecat mortal. Torno a sentir trets de morter. Ara he de tornar a la primera línia. Tots els de la meva Companyia saben que si caic han d’agafar aquesta carta i com sigui, fer-te-la arribar. Tinc la sort de ser cuiner i com a tal sóc una persona popular, o sigui que ningú no em negaria un favor com aquest. En el fons de la meva ànima però, espero que no l’hagis de llegir mai i que una vegada conquerim Saragossa, si és que mai ho fem, ens donin uns quants dies de permís i al menys ens puguem veure a Barcelona.

 

 

 

 

 

 

<p 2cm;\\"="">T’estimo i penso en tu cada dia.

Comentarios