Comienza a leer

Iniciar sesión con Entreescritores

¿Has olvidado tu clave?

Crear una cuenta nueva

Libros publicados

EL DUK DE SUERT

EL DUK DE SUERT

08-01-2020

Contemporánea novela

  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
0
  • Estrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llena  0

El Duk de Suert  és una autoficció que recorre el viatge de Julien Derain, també anonemat El Duk de Suert, des de l’asfixiant Barcelona fins al Pont de Suert, la capital de la comarca més petita de tot Catalunya, a l’extrem nord-occidental del país i fregant la franja amb l’Aragó.

El canvi de paisatge, de costums, de clima i de coneixences farà que el Duk iniciï una nova vida on el fred i el foc comparteixen el protagonisme.

Un periple vital i vitalista per atansar-se al contrast poble-ciutat, al teatre, a la música, a l’humor i, sobretot, a les relacions humanes allà on sorgeixen.

Leer primer capítulo

 

Primer capítulo

La nit de Reis

El Duk s'ha de tallar els cabells. Se'ls ha de 'txollar'¹ sí o sí. El problema és que avui és vigília de Reis i només obren els xinesos, les perruqueries xineses, s'entén.

Avui és 5 de gener de 2016. Un any com un altre, si no fos que acaba en 6. I això, per al Duk, significa coses. Coses que s'esbrinen quan algú decideix apagar la televisió i obrir un llibret per riure o qui sap si per estimar algú que és a prop o, fins i tot, ben lluny.

Barcelona, la capital mundial de les postals de colors des de l'any 1992, no sap què fer. El temps és com la mula: no recula. Hi ha embussos arreu, llumetes de neó, un pastisser fart de fer pastissos, un botiguer fart de fer calés. I un caixer automàtic a cada cantonada -aquest, en concret, de La Caixa de Pensions La Caixa-, farcit d'okupes. Paradoxa repetida: allà on la gent treu els diners és on hi ha més misèria... Si la gent deixés de treure'n, els okupes de 20 a 85 anys soparien calent. Per una nit. La nit de Reis.


5% de descuento para los lectores de entreescritores.com en casadelibro

5% de descuento para los lectores de entreescritores.com en casadelibro

Comentarios