Passatger:
Algú que és transportat d’un lloc a un altre sense ser ell el conductor o pilot
PRÒLEG:
Cada vegada que torno a llegir una frase, la canviaria. Cada cop que miro el que he escrit penso que hi ha una cosa que podria millorar o corregir. El meu cap estaria disposat a modificar la vida dels personatges i empitjorar o millorar el seu destí.
Però precisament d’això va aquesta imperfecta història: de les possibilitats que presenta la ment d’una persona jove que té tot un món endavant, de les idees que passen pel cap d’un noi que mira cap a un futur on no es vol decebre a si mateix.
Vaig començar a escriure un diari quan tenia disset anys, però poc a poc aquest diari agafava una forma més fantàstica. Però, qui era jo per jutjar la meva manera de veure les coses en aquell moment de la pròpia vida? I què si somiava o reflexionava sobre coses que un adult consideraria absurdes? Personalment no m’atreviria mai a menysprear el que impulsa un adolescent a convertir-se amb la persona que vol arribar a ser, per molt que sembli que està totalment fora de la realitat. I és que jo mateix movia el llapis pensant que allò ja no era un diari, sinó una mà que deixava anar tot el que una època complicada t’obliga a guardar amb clau. M’ajudava a aclarir idees, també l’utilitzava com a petit cementiri i classificador dels esdeveniments que m’havien passat.
A punt de complir els dinou anys vaig decidir definitivament donar-li una forma més acabada, i des d’aquell moment no he aturat de corregir i canviar coses. A mesura que m’apareixien noves experiències a la meva vida, també sorgia un possible canvi al llibre i una nova manera d’enfocar el meu món.
No és fàcil trobar el que et fa feliç, de la mateixa manera que no és fàcil enterrar un amic o familiar. Però la mort i la vida han estat presents i és necessari entendre-les bé per trobar un equilibri que ha donat sentit a la meva pròpia felicitat. Perquè cada cosa que el destí m’ha imposat i cada persona que s’ha creuat a la meva vida importa. Si no ho veiés així, em convertiria en un simple passatger d’un recipient que neix, creix, es reprodueix i es degrada fins que s’apaga.
Per tot això, em disculpo per la imperfecció i el fet de no poder corregir, corregir i corregir fins a convertir les idees d’un adolescent en una gran obra literària. Però vull que continuï així, imperfecte però fidel al que una vegada em va inspirar. Prefereixo que segueixi intacte als ideals que tenia en aquell moment. Simplement perquè si un dia em desperto perdut sent adult, pugui trobar la manera de tornar a gaudir com un nen petit.
Disc 1. Gravació 0. Introducció
El meu nom hauria de Ser Laura i néixer uns mesos més tard. Ulls d’un color verd hipnòtic, pits petits, de mitjana estatura i amb una malaltia congènita cardíaca que faria que la meva vida acabés abans del que s’esperava en aquella època.
Als dotze anys m’hauria començat a créixer pèl a les aixelles; als quinze, una ortodòncia hauria minvat el meu atractiu físic. I, més endavant, amb les dents al seu lloc, arribaria a la majoria d’edat amb una de les cares més guapes del meu poble. Probablement hauria conegut el meu marit a l’institut o viuria sola amb dos gossos i tindria estudis universitaris.
Però, per què em dic Olav i no Laura? Per què sóc qui sóc i he viscut això?
Aquest és el primer escrit que ens va deixar Olav a l’edat de 9 anys. El nen que, a partir d’una tradició familiar, va ser capaç de fabricar els fonaments de tot un model de vida actual que coneixem com a Vitalis.
Jo seré la vostra audioguia durant la visita. La meva feina consistirà en complementar les explicacions del guia personal que tingueu a la vostra disposició. Bastarà seguir les indicacions que veureu dins el museu i prémer a sobre del número indicat a cada secció per poder gaudir de la lectura adient. Us intentaré transmetre tot el que ell va escriure a partir de la lectura de les pàgines del seu diari.
Aquest és un dels museus més impressionants del planeta i es considera una de les passes més importants del que anomenem “l’Herència de la Humanitat”.
Senyores, Senyors...
Benvinguts al Cementiri dels Records.
