Comienza a leer

Iniciar sesión con Entreescritores

¿Has olvidado tu clave?

Crear una cuenta nueva

Libros publicados

El Cementiri dels Records. Mamihlapinatapai

El Cementiri dels Records.  Mamihlapinatapai

04-02-2016

Ciencia ficción/fantástica novela

  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
  • Estrella vacía
2
  • Estrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vaciaEstrella vacia  0
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vaciaEstrella vacia  1
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella vacia  1
  • Estrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llenaEstrella llena  0

La por que sempre han tingut els humans a morir estimula una societat a crear una resposta. Olav, un nen educat amb una filosofia diferent dins un planeta encaminat cada vegada més cap a la distopia, decideix compartir el seu petit món a través d’un diari. Unes dècades més tard, Aina porta els seus dos néts al Cementiri dels Records; un edifici en memòria dels revolucionaris que van lluitar gràcies a les paraules d’aquell nen.

 

El miedo que siempre han tenido los humanos a morir estimula a una Sociedad a crear una respuesta. Olav, un niño educado con una filosofía diferente dentro de un planeta encaminado cada vez más hacia la distopía, decide compartir su pequeño mundo a través de un diario. Unes décadas más tarde, Aina trae a sus dos nietos al Cementerio de los Recuerdos; un edificio en memoria  de los revolucionarios que una vez lucharon gracias a las palabras de ese niño. 

Leer primer capítulo

 

Primer capítulo

Passatger:

Algú que és transportat d’un lloc a un altre sense ser ell el conductor o pilot

 

PRÒLEG:

 

Cada vegada que torno a llegir una frase, la canviaria. Cada cop que miro el que he escrit penso que hi ha una cosa que podria millorar o corregir. El meu cap estaria disposat a modificar la vida dels personatges i empitjorar o millorar el seu destí.

Però precisament d’això va aquesta imperfecta història: de les possibilitats que presenta la ment d’una persona jove que té tot un món endavant, de les idees que passen pel cap d’un noi que mira cap a un futur on no es vol decebre a si mateix.

Vaig començar a escriure un diari quan tenia disset anys, però poc a poc aquest diari agafava una forma més fantàstica. Però, qui era jo per jutjar la meva manera de veure les coses en aquell moment de la pròpia vida? I què si somiava o reflexionava sobre coses que un adult consideraria absurdes? Personalment no m’atreviria mai a menysprear el que impulsa un adolescent a convertir-se amb la persona que vol arribar a ser, per molt que sembli que està totalment fora de la realitat. I és que jo mateix movia el llapis pensant que allò ja no era un diari, sinó una mà que deixava anar tot el que una època complicada t’obliga a guardar amb clau. M’ajudava a aclarir idees, també l’utilitzava com a petit cementiri i classificador dels esdeveniments que m’havien passat.

A punt de complir els dinou anys vaig decidir definitivament donar-li una forma més acabada, i des d’aquell moment no he aturat de corregir i canviar coses. A mesura que m’apareixien noves experiències a la meva vida, també sorgia un possible canvi al llibre i una nova manera d’enfocar el meu món.

No és fàcil trobar el que et fa feliç, de la mateixa manera que no és fàcil enterrar un amic o familiar. Però la mort i la vida han estat presents i és necessari entendre-les bé per  trobar un equilibri  que ha donat sentit a la meva pròpia felicitat. Perquè cada cosa que el destí m’ha imposat i cada persona que s’ha creuat a la meva vida importa. Si no ho veiés així, em convertiria en un simple passatger d’un recipient que neix, creix, es reprodueix i es degrada fins que s’apaga.

Per tot això, em disculpo per la imperfecció i el fet de no poder corregir, corregir i corregir fins a convertir les idees d’un adolescent en una gran obra literària. Però vull que continuï així, imperfecte però fidel al que una vegada em va inspirar. Prefereixo que segueixi intacte als ideals que tenia en aquell moment. Simplement perquè si un dia em desperto perdut sent adult, pugui trobar la manera de tornar a gaudir com un nen petit.

 

 

 

Disc 1. Gravació 0. Introducció

 

El meu nom hauria de Ser Laura i néixer uns mesos més tard. Ulls d’un color verd hipnòtic, pits petits, de mitjana estatura i amb una malaltia congènita cardíaca que faria que la meva vida acabés abans del que s’esperava en aquella època.

 

Als dotze anys m’hauria començat a créixer pèl a les aixelles; als quinze, una ortodòncia hauria minvat el meu atractiu físic. I, més endavant, amb les dents al seu lloc, arribaria a la majoria d’edat amb una de les cares més guapes del meu poble. Probablement hauria conegut el meu marit a l’institut o viuria sola amb dos gossos i tindria estudis universitaris.


Però, per què em dic Olav i no Laura? Per què sóc qui sóc i he viscut això?

 

 

Aquest és el primer escrit que ens va deixar Olav a l’edat de 9 anys. El nen que, a partir d’una tradició familiar, va ser capaç de fabricar els fonaments de tot un model de vida actual que coneixem com a Vitalis.

Jo seré la vostra audioguia durant la visita. La meva feina consistirà en complementar les explicacions del guia personal que tingueu a la vostra disposició. Bastarà seguir les indicacions que veureu dins el museu i prémer a sobre del número indicat a cada secció per poder gaudir de la lectura adient. Us intentaré transmetre tot el que ell va escriure a partir de la lectura de les pàgines del seu diari.

Aquest és un dels museus més impressionants del planeta i es considera una de les passes més importants del que anomenem “l’Herència de la Humanitat”.

Senyores, Senyors...

Benvinguts al Cementiri dels Records. 


Comentarios

Te puede interesar